Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quart dia navegació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris quart dia navegació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 16 de juny del 2009

PIRATES DEL MARESME 2


Fa uns quants anys un estudiós mataroní

va descobrir uns documents històrics a l’Arxiu Municipal de Mataró,

a Can Palauet (plaça de l’Ajuntament).


Segons aquest testimoniatge, a pocs metres

de la costa de la ciutat hi ha enfonsat

un vaixell corsari anglès, anomenat Princelli.


Fins al moment ningú no sap què duia,

a part de setze canons.Guerra contra els anglesos.


A finals del segle XVIII els corsaris anglesos,

amb una excel•lent flota,

bloquegen les rutes comercials de la marina comercial espanyola.


Els vins i els teixits produïts a Mataró no en podien sortir

i ser venuts, per la qual cosa la ciutat es veu sotmesa a la misèria.

No era el primer cop.


Els mataronins van construir el 1779 una nau corsària,

anomenada La Provincia de Mataró (en castellà, com és lògic).


Cal recordar que el port de Mataró, per la seva importància,

controlava bona part de la costa central catalana (la seva “província”).


La gent amb recursos hi posa els diners

i els jornals dels mariners i oficials

i un potentat local, Fèlix de Campllonch,

paga de la seva butxaca els vint-i-quatre canons de la nau.


Aconseguida la pertinent patent de cors, van dur a terme

diverses expedicions de pillatge

en què es van apoderar de la càrrega de vaixells venecians i danesos.


Quan va arribar la pau (1783), els corsaris de casa nostra

van tornar a treballar al camp o als tallers tèxtils.


La pau es trenca novament el 1796,

i el resultat és el que ens podem imaginar:

escassedat i misèria a Mataró.


El 21 de juny de 1798, cap a les onze de la nit,

es produeix una batalla, segons es diu als documents

“a cosa de una legua a la mar, a la parte de levante”.


El combat dura una hora, “al cabo de la qual

se advirtió volar uno de ellos, que ha ardido

hasta las quatro de esta mañana”.


En fer-se de dia les autoritats portuàries envien un llaüt

(una embarcació similar al Sant Ramon)

i s’aconsegueix salvar tres mariners.


Testimoniatge de John Green, corsari nord-americà.

Mitjançant un intèrpret (ja a l’època era important apprendre idiomes)

se li pren declaració.


Vegem el que diu, segons els documents

que ens han arribat en el castellà d’aquell temps.


Dixo : Que se llama Juan Grin ;

que es natural de Filadelfia, angloamericano;

que el barco era inglés; […] que su capitán se llamaba Gabaos,

y que dicho barco era armado

con diez y seis cañones, y treinta y dos hombres de equipage.

Dixo: Que ocho días hace con hoy que había salido

del puerto de Liorna con destino para Gibraltar.

Dixo: Que a cosa de las once de la noche de ayer

se encontraron a una legua a la mar con otro barco.

Que el barco del declarante empezó a hazer fuego al otro,

y que de su resulta se trabó un fuerte combate,

y que al cabo de una hora quando estaban en el mayor ardor

sucedió la desgracia de haberse pegado fuego

a la pólvora del barco de los declarantes,

y que de sus resultas se encendió todo,

habiéndose podido salvar los presentes en la lancha

en donde los ha hallado el laúd que los ha recogido.


I després ?Aquesta és la història veritable de la fi del Princelli

i de tota la seva tripulació.

L’únic supervivent es devia podrir

a la presó de la Ciutadella, a Barcelona.


I la nau corsària anglesa està enfonsada

a uns sis quilòmetres de la platja de la nostra ciutat,

aproximadament a vint metres de fondària,

en una zona plena de roques i sorra anomenada El Vell

en la cartografia marina.


Ningú no l’ha trobat, fins al moment.

Pot ser que hi hagi un tresor tan a prop?


Font: COSTA, Francesc: "Un corsari del segle XVIII enfonsat davant Mataró",

article aparegut a Mataróescrit, novembre de 1986.


PREGUNTES

Después de llegir atentament el document anterior,

respongueu a les següents qüestions:

1. Esbrineu si hi ha cap carrer dedicat a l’home que va pagar

la nau corsària mataronina. On està situat?

2. Busqueu quina és la bandera (no l'escut!!!) de Mataró.

Des d'on fins on arribava la seva província marítima?

3. Situeu en una carta marítima la zona anomenada El Vell,

on sembla que hi ha el vaixell enfonsat.

4. Resumiu en unes poques línies els fets de juny de 1798.

5. Publiqueu en el vostre bloc una narració d’unes 30 línies sobre un d’aquests temes.

Il•lustreu-la amb una imatge:

• ets un soldat mataroní que presencia des de la platja el combat

i que rep l’ordre, de matinada, d’anar a rescatar els supervivents de l’explosió

• ets en John Green i, malferit, respons a l’interrogatori

• ets en Fèlix de Campllonch i celebres amb els homes

més rics de la ciutat l’enfonsament de la nau enemiga

dilluns, 15 de juny del 2009

PIRATES DEL MARESME

Al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII,
Mataró va ser una població assetjada
pels temibles pirates algerians i tunisians.
Aquest fet, com sabem, va ocasionar
la construcció de la muralla
i de les anomenades torres de guaita
arreu de la comarca.

Però l'acció dels maresmencs de l'època
no acaba aquí. La monarquia va donar armes
als ajuntaments, va augmentar les guarnicions militars
i a Mataró es van construir dues bateries de defensa
amb dos canons cadascuna.
La por dels ciutadans estava més que justificada.

A part del saqueig d'aliments i de pertinences,
entre el 1720 i 1740 quinze mataronins
van caure en mans dels pirates,
que segons els documents de l'època
feien "comercio de los infelices christianos cautivos".

Només uns pocs van aconseguir la llibertat
pagant un alt preu, gràcies a la intervenció dels monjos mercedaris.
Els mataronins van pagar una elevada suma

per construir una fragata
dotada amb tres canons, un centenar de tripulants
i armament (trabucs, fusells amb baionetes, pistoles, sabres, bombes de mà).

L'anomenada fragata de Mataró va aconseguir
algunes victòries perseguint i apresant enemics.
El botí es repartia entre l'Ajuntament
i els qui havien intervingut en l'acció militar.

Un exemple. El 1757 un mataroní,
Joan B. Balanzó (o Balançó) va incendiar
i enfonsar una nau algeriana davant Palamós.
Va matar-ne la major part de la tripulació
i va fer vint-i-sis presoners.

Font: Costa i Oller, Francesc: Mataró al segle XVIII.
Anys de Borbons, negocis, pirates i el Déu dels exèrcits.
Patronat Municipal de Cultura. Editorial Alta Fulla, 1988.

TREBALL A REALITZAR
Un cop llegit el text, respongueu les preguntes següents

i publiqueu-les al bloc.
NOTA: en tractar-se d'un treball de síntesi,
on es demostra el nivell de coneixements adquirits
al llarg del curs, caldrà ser molt curosos amb l'ortografia i la puntuació.

1. Feu una llista amb les mesures antipirateria de l'època.

2. Busqueu imatges de les armes que apareixen citades al text. Procureu que corresponguin al segle XVIII.

3. Cerqueu la situació de 3-4 carrers de la nostra ciutat el nom dels quals guardi relació amb el mar, la navegació...

4. Busqueu imatges de torres de guaita del Maresme. N'hi ha cap a Mataró? Quantes n'hi ha a la comarca?